• dilluns, 16 de de setembre de 2019

CERQUES A L’ARXIU MUNICIPAL

Vaig llegir a l’Àncora del 3 de desembre de 2015 que l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols és un dels primers a començar a digitalitzar els catàlegs dels seus fons i col·leccions. Al final de la notícia es facilitava l’adreça electrònica del recurs “Arxius en línia”.

Em vaig afanyar a copiar-la i a entrar-hi. Em feia il·lusió esbrinar si hi hauria algun document amb informació antiga relacionada amb els ocells de casa nostra.

 

Vaig fer una cerca senzilla i com a paraula clau vaig posar “ocells”. El programa informàtic, eficient, em va oferir un resultat amb tres documents. El primer, de referència AMSFG540-5, de Josep i Arseni Roig, va resultar ser la partitura d’una sardana titulada El despertar dels ocells, amb música de Narcís Costa i Hors. El segon, de referència AMSFG540-9, al·ludia a la Societat Coral Nova Gesòria i era una partitura per a barítons de Lo cant dels ocells, amb música de Ll. Millet. Ambdós resultats em van semblar prou previsibles, encara que una mica decebedors, ja que esperava alguna cosa en relació amb els ocells més... directa.

 

El tercer document, de referència AMSFG540-13, era un Talonari de Rebuts Mensuals de les donacions a la Junta Local de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos, efectuades per membres de les embarcacions arribades al port. Caram! Desconcert total! Vaig clicar sobre la referència i vaig accedir a la informació addicional. Així vaig descobrir quina relació tenia l’estrany document amb els ocells. De fet, aquesta no es referia al contingut, sinó al continent. A la descripció, posava textualment: “[Signatura arxiu: SN0288] Coberta davantera i primers fulls afectats per excrements d’ocells.” La remota esperança que tenia de trobar alguna informació antiga sobre la nostra ornitofauna es va acabar d’esvair del tot. De tota manera no considero que hagi perdut el temps. De fet, he pogut constatar algunes coses. La primera, la rica diversitat de documents que atresoren els nostres arxius. La segona, la diligència i el rigor en la feina dels nostres arxivers (moltes gràcies!). I la tercera i definitiva, que hi ha coses que no canvien i, tant abans com ara, els ocells excrementen de la manera més inoportuna als llocs més inversemblants.

 

Carlos Álvarez Cros,

membre del Grup de Natura Sterna