• dijous, 17 de d’octubre de 2019

UN LLARG CAMÍ FINS A SANT FELIU DE GUÍXOLS – CAPÍTOL 1

En Tonet, protagonista d’una vida normal en temps revoltats, va néixer al 1908 al minúsculpoble de Vilacolum a prop de Figueres en un casalot que es troba a l’única plaça de la vila i onviuen, encara avuidia, l’hereu Joan i la sevafamília.

En Tonet, protagonista d’una vida normal en temps revoltats, va néixer al 1908 al minúsculpoble de Vilacolum a prop de Figueres en un casalot que es troba a l’única plaça de la vila i onviuen, encara avuidia, l’hereu Joan i la sevafamília. L’edificiés de l’estil de les masies catalanes de primera època: a la planta baixa hi ha les corts de les vaques i bèsties de tir; el primer pis consta d’una gran sala menjador, cuinaamb llar, rebost, habitacions de labors i comuna (mes tard, lavabos). A la segona planta, s’hi trobenelsespaiososdormitorisamb un mobiliari mínim indispensable, i no falta en cap d’ells el moble compacte de lavabo-mirall-gerra-tovallola, una arca amb roba de llit, l’armarii... el bací. A d’alt, s’hi troben les golfes,on s’emmagatzemen el blat, les patates, elspenjolls de panotxes, alls i elsllargsfuetsposats a assecar.

Amb l’escalfordelsanimalsdels estables i l’aïllament del pinso a l’última planta, la famíliapassavaelshiverns de forma suportable, i quan el fred premia de valent es recorria a envoltar la gran llar, amb el focpermanent, situada a la cuinaon l’avi s’asseia en una petitacadira de boga, tan a prop de les flames que ningú no entenia com no se li rostien els pantalons de pana suportats per una faixa negra de tres voltes. Mentrestant, lagrossa perola no parava de ferxupxup, bullint hora darrera hora les patates per nodrirelsporcs.

Es llegia el Calendari del Pagès, algundiariendarrerit; s’escoltavamalament la ràdio de galena i es parlava del que s’havia fet i del que es faria l’endemà. Després de sopar, l’àvia i la mare anaven a escalfar elsllitsambaquellestri de coure ple de carbórogent, mentre la tertúliaminvavaja que tothom estava cansat dela feina camperola i se’lsqueienelsulls d’una forma irremeiable.

Elsgermanssabien que, mort el pare, totquedaria per a l’hereu Joan i, per tant, s’hauriend’espavilar a la vida ja que la legítima no donaria per a molt. Per a les noies era important buscar-los unsbonspartits. El primer a fer el salt va ser el tercer delsnois, que se’n anà al Seminari, perquè a l’Empordà queda pràcticamentdescartada la Guàrdia Civil i l’exèrcit.

Al 1929 a l’edat de vint-i-un anys, va entrar a files en Tonet. Per havernat a Vilacolum, pedania de Torroella de Fluvià i partit judicial de Figueres, li va pertocar la “Caja de Reclutas Olot 64”. Va ingressar en el Regimiento de Fusileros i Granaderos i tan sols va fer tres dies de pràctiques a Sant Climent de Sescebes, degut a unareduccióde temps de campamentgràcies a una sèrie de pagaments. En la cartilla li posen que “el valor se le supone” i obténotes màximes en les “artsmilitars”. El país es trobava a lesdarreries de la Dictadura de Primo de Rivera, el qual ja feia les maletes per exiliar-se a París; Barcelona inaugurava la II Fira Internacional;a Wall Street els inversorssaltaven per les finestres, i Alfons XIII preparava el necessaire per escapolir-se a Marsella. Hi havia fortes flaires de República.

En Tonet va treballafinsal 1933 a la botiga de panyeria del senyorMassot a Figueres i contava que dormia en el mateixestabliment per disciplina laboral i en prevencióde robatorisnocturns. Ell no voliafer de pagès com els seus pares i tanmateix desitjava millorar de feina; per això, al 1934 es va traslladar a Badalona a casa d’un seu germà, en Pere.

En el pobledels“badius i dels micacos” va passar les revistesrepublicanes fins al 1937, malgratque treballava i estavainstal·lat a Barcelona des del 1936. Tot seguit,va ser mobilitzat i enviat a Baza (Granada) en un destacament per protegir una fàbrica de màscares antigàs. El govern republicà creia que els faceciosos emprarien gas mostassa, que,tot i haver-se prohibit en laConvencióde la Haia el 1899, el van utilitzarelsalemanys en la Primera Guerra Mundial i va provocar grans desastres. Es va tornar a prohibir en la Convencióde Ginebra, però el van llançarde nou els fascistes italians a Abissíniael 1929.

En entrarels“nacionals” en terresandaluses, van ferpresoner en Tonet i el van confinaral cap de concentracióde Baza. Va tornar a Barcelona el setembre de 1939 amb la guerra perduda i es va disposar a regular la sevasituació, però primer el van tancar un mes a la Plaza de Toros de les Arenes en espera de ser “depurat”. Les revistes militars del 38 i 39 porten escrit en la cartilla: “Período rojo.”

Toni Aulet