• Dissabte, 15 de Desembre de 2018

Sara Chang & Quartet Gerhard

Electritzant va ser la versió de Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi que va oferir la violinista estatunidenca d’origen coreà ,Sarah Chang, acompanyada d’un impecable Quartet Gerhard.

El Quartet Gerhard és un jove quartet de corda català, fundat el 2010 i resident a Berlín. El formen Judit Bardolet i Lluís Castán al violí, Miquel Jordà a la viola, i Jesús Miralles al violoncel. A la primera part oferiren el Quartet de Corda, nº 3 en la,op.41/3, escrit el 1842 per Robert Schumann com a regal pel vint-i-tresè aniversari de la seva dona Clara. Fugint de la tradicional estructura de quartet a l’estil de Beethoven ,i sense admetre cap comparació, Schumann, més acostumat al piano, crea un ambient especial en l’ Allegro molto moderato que ressalta amb una melodia molt expressiva per al violoncel. Però va ser en el Finale: Allegro molto vivace on el quartet va mostrar el seu enèrgic i vibrant punt d’humor abans de la coda final.

A la segona part, l’esperada versió de Sarah Chang dels quatre concerts que conformen Les quatre estacions: La primavera, l’estiu, la tardor i l’ hivern, del reconegut sacerdot, violinista i compositor venecià ,Antonio Vivaldi . Concerts publicats el 1725 i pertanyents a la seva magna obra opus 8 Il cimento dell’armonia e dell’inventione ,on trenca definitivament amb un instrument solista que porta el pes de l’obra i dóna a tots els instruments acompanyants la mateixa categoria. Quantes versions no haurem sentit d’aquesta obra tan cèlebre? Però encara n’és possible una altra, la que oferí Sarah Chang amb el Quartet Gerhard el passat dijous 17 d’agost a l’Església del Monestir. Electritzant ,vibrant, efectista, una mica vedette com correspon a una jove de 36 anys que als quatre va entrar a estudiar a la prestigiosa Juilliard School de Nova York,  als vuit ja tocava sota les ordres dels mestres Zubin Mehta i Riccardo Muti ,i als dinou rebia el prestigiós Avery Fisher Prize! I la prova va ser que el públic no podia esperar el final, va aplaudir gairebé tots els moviments quan no tocava, cosa que no va molestar gens la solista ,ans al contrari. I no  va deixar ningú indiferent ,això segur. En record del trist atemptat de Barcelona, una delicada i sentida versió d’ El cant dels ocells per acomiadar la tràgica jornada.