• dilluns, 16 de de setembre de 2019

Manel Esteve, un baríton que emociona

La nau de l’Església del Monestir va retronar  dijous 3 d’agost quan el simpatiquíssim Manel Esteve, baríton barceloní de 39 anys, va tancar la primera part del seu recital amb la romança Los cantos alegres de los zagales ,de la sarsuela La del Soto del Parral . La seva veu apassionada i brillant va fer aixecar dret el públic amb bravos inclosos.La nau de l’Església del Monestir va retronar  dijous 3 d’agost quan el simpatiquíssim Manel Esteve, baríton barceloní de 39 anys, va tancar la primera part del seu recital amb la romança Los cantos alegres de los zagales ,de la sarsuela La del Soto del Parral . La seva veu apassionada i brillant va fer aixecar dret el públic amb bravos inclosos.

Homenatjant  Enric Granados (1867) en el 150è aniversari del seu naixement , prematurament desaparegut en el Canal de la Mànega quan el vaixell en què viatjava amb la seva dona va ser torpedinat per un submarí alemany el 1916, Manel Esteve encetà el recital amb algunes de les 40 cançons conegudes del compositor lleidatà : Dia y noche Diego ronda, Canción del postillón , La Boira, No m’enterreu al cementiri i Vita nuova ,aquesta darrera amb lletra del sonet  XXVI de Dante. Però fou en una de les Tonadillas al estilo antiguo ,la número 12, titulada El majo olvidado ,quan Esteve va fer valer la seva veu plena i d’ emocionant timbre.

La segona part la dedicà a cançó italiana i òpera. Expressió i passió a Non ti scordar di me, la bellíssima Musica proibita, Parlami d’amore Mariù , Torna a Surriento i l’expressiva Dicitencello vuie. Després de l’Intermezzo de Cavalleria Rusticana, que interpretà Josep Buforn ,el precís i discret pianista acompanyant, Manel Esteve clogué l’intens i físic recital amb dues àries del Don Carlo de Verdi : Per me giunto è il di supremo i Io morrò, ma lieto in core i una d’ Il barbiere di Siviglia, la famosa Largo al factotum.  Amb una projecció de veu impecable i gran presència escènica, agraí les mostres d’afecte del públic amb dos bisos : la deliciosa Rosó (cançó de la comèdia musical Pel teu amor de 1922) i l’emotiva L’emigrant ,amb text de Mn. Cinto Verdaguer i música d’Amadeu Vives.