• dissabte, 24 de d’agost de 2019

10 PREGUNTES AL CANDIDAT - Jordi Lloveras

jlloveras
jlloveras

1.-Quin projecte defensa pel Font Marítim de la ciutat. És a dir, la part central del passeig que de moment resta com estava?

El nostre grup vol mantenir aquest espai urbà com el que és: un espai únic i singular de la ciutat. I ho volem fer mantenint la seva història i la seva fisonomia actual. Caldrà anar restaurant aquells elements que ho requereixin, com per exemple, la barana, els arc i els bancs de pedra. També volem ampliar els Jardins Juli Garreta, recuperant com espai lliure l’aparcament que hi ha davant de la zona dels Llops de Mar. La nostra proposta passa per reduir al mínim el trànsit de cotxes i treure els aparcaments que actualment es troben a primera línia de mar (tant en paral·lel a la barana de mar com en bateria a la zona interior). Aquesta reducció d’aparcament i de la circulació de cotxes, conjuntament amb una reorganització de l’espai, permetrà a les persones recuperar el protagonisme d’una zona única de la ciutat que ha de ser peatonal, exceptuant un vial de comunicació entre la zona nord (C/Colom) i la zona sud (Rius i Calvet). També, lligat a aquest entorn, proposem reurbanitzar l’avinguda Juli Garreta, amb unes noves voreres i sense aparcament, perquè sigui una via àmplia i còmoda que comuniqui el Passeig amb el Monestir i la zona de vianants de l’antic Hospital que després enllaça amb la Rambla.

Finalment vull dir que per a nosaltres el Salvament i el Turó dels Guíxols, que avui és un espai força deixat, també forma part d’aquest font marítim i que són dos indrets que cal netejar, endreçar i potenciar, respectant sempre el seu valor històric i patrimonial.

2.-Defensa el projecte de l'actual govern municipal sobre el pàrquing de la Corxera o bé, planteja altres alternatives?

Si, tot i que aquest és un projecte que de moment no ha sortit de la seva fase inicial. Evidenment que aquest nou aparcament de La Corxera haurà d’anar acompanyat del fet de mantenir els aparcaments gratuïts que hi ha a la carretera de Tossa, darrera de l’estació d’autobusos i a l’antiga Ileco. Però a més, s’haurà de reforçar també l’aparcament a la zona nord del front marítim, és a dir, a la part baixa de la carretera de Palamós a l’alçada dels carrers Comerç i Sant Sebastià.

Per cert, en el seu moment  ja li vam recordar al govern que existeixen tècniques per  replantar que permetrien que el magnífic plataner que hi ha sobrevisqués. Esperem que no corri la mateixa sort que van tenir els oms de Rius i Calvet.

3.-Sobre la concessió de la neteja de la ciutat, quina és la seva postura?

Aquest és un tema complex i molt dificil de resumir en quatre ratlles. En tot cas, i a grans trets:

-Implamentar la recollida selectiva porta a porta de manera progressiva a partir de dues fraccions fent, prèviament, una important campanya de sensibilització i informació.

-Articular accions concretes de l’Estrategia Residu Zero per a reduir la generació d’escombraries.

-Tenir una neteja viària adaptada a les necessitats de cada zona de la ciutat, tenint en compte tant els seus elements (calçades, voreres, mobiliari, papereres, parterres, etc...) com les seves pròpies casuístiques.

- Elaborar una auditoria per avaluar les instal·lacions de la deixalleria i el seu funcionament. No descartem un canvi d’ubicació.

4.-Respecte a l'Institut Sant Elm, quines propostes tenen?

El tema de la construcció del nou IES és, simplement, una qüestió de voluntat i prioritat política, i altres municipis veïns ja ho han demostrat. L’Ajuntament aporta el terreny i la Generalitat construeix l’institut, tant fàcil com això. Ara bé, si comencem, com ha fet el govern actual, a no tenir clar quin és el pressupost que la ciutat es vol gastar per adquirir els terrenys (a Rius i Calvet i el Parc Central no hi ha hagut problema de diners), a descartar un espai en concret simplement perquè era el que tenia en ment el govern anterior, o a dir que aposten per un espai i, de sobte, a mig mandat dir que aquell no val perquè té uns tràmits urbanísitcs molt complicats, resulta evident que al final no farem res. Vull recordar que l’Alcalde, en un Consell Escolar del mes de juny del 2018, va dir que l’Ajuntament ja tenia pràcticament tancat un acord per la compra d’uns terrenys, ho va dir en públic, es va fer el milhomes, la gent el va felicitar, però, alhora de la veritat mai més hem sabut res d’aquells terrenys. Com deia al començament, el govern ha tingut altres prioritats i el nou IES no ha estat una d’elles.

5.-En relació a facilitar la construcció de més hotels, què n'opina?

I tant que si! Sempre que, evidenment, compleixin amb la legislació vigent, les normatives de planejament i tinguin cura de l’entorn. Per cert, dintre de les normatives vigents, també es troben les vinculades a les relacions laborals. El sector de l’hosteleria és un dels sectors amb el nivell de precarietat laboral més alt, per això el nostre grup proposa crear un segell de qualitat per a empreses respectuoses amb els drets laborals dels treballadors i les treballadores. Una cosa és l’eventualitat laboral, que pot estar originada per l’estacionalitat de l’estiu, i una altra ben diferent és la precarietat laboral originada per una males condicions de treball.

6.-Com pensa dinamitzar les àrees comercials de la ciutat?

Els primers que han de voler dinamitzar les àrees comercials són els propis comerciants de la ciutat. Les seves associacions, entitats i ells mateixos han de tenir molt clar que volen i, sobretot, que demanda el seu client. Qüestions com l’horari comercial en determinats dies, els aparadors, l’imatge de l’establiment, la comunicació o el e-commerce, no depenen de l’Ajuntament de torn. Crec que va ser Einstein que va dir allò de "És una bogeria creure que, fent el mateix, obtindrem resultats diferents". Ara bé, dit això, el nostre grup té clar que cal continuar mantenint aquells esdeveniments de ciutat que ja funcionen (com per exemple el Porta Ferrada, el MIC, la fira del conte, l’Enfira’t, el Ganxotapa o la Nit en blanc). Hi ha un element com és la cultura que, gestionat de manera correcta, també pot ser un incentiu més per a la ciutat. Aquí el nostre grup té un parell de propostes innovadores com són la creació d’un espai marí de reserva i observació de la posidònia (a l'estil dels que hi ha en alguns països europeus i que a la nostra ciutat es podria ubicar perfectament en l'edifici del Palm Beach) i la gestió pública del Rat Penat, que aniria acompanyada de la protecció i dignificació de tota la zona de Mascanada. Pensem que tota activitat que es faci i estigui ben feta ajudarà, sens dubte, a la dinamització comercial de la ciutat, sempre i quan, lògicament, el propi sector ho tingui clar. I per acabar, i en relació a la dinamització del sector gastrònomic i de bar, penso que aqui s’hauria de fer un esforç per homogeneïtzar la imatge i limitar l’ocupació de l’espai públic per part de terrasses de bars i restaurants, el producte atractiu ha d’estar a dins i no a fora.

7.-El nombre de robatoris als habitatges s'ha incrementat força. Com veu aquest problema?

Ens preocupa, però és un tema que penso que tampoc hem de treure de context. El nombre de robatoris als habitatges a la nostra ciutat s’ha incrementat, principalment en segones residències, de la mateixa manera com ho ha fet en el conjunt de poblacions del litoral. Aquesta pot ser una constant dels últims anys, ara mateix no tinc les dades, però que tant la Policia Local com els Mossos saben perfectament com abordar. En tot cas, i des de la política municipal, hem de dotar a la nostra Policia Local de totes les eines i el material que necessitin (això no inclou les escopetes que va comprar l’anterior govern) i, sobretot, cal dimensionar bé la plantilla i cobrir d’una vegada totes aquelles places que avui es troben vacants.

8-Està a favor de preservar el patrimoni cultural de la ciutat o bé, apostar per reformar la ciutat?

Una cosa no treu l’altra. És perfectament compatible renovar i reformar la ciutat i fer-ho preservant el patrimoni cultural (i també el natural) que tenim.

9.-Creu que l'espai Thyssen continua essent un projecte vàlid per la ciutat?

L’Espai Thyssen com el coneixem en l’actualitat, si. Altra cosa és voler anar més enllà. El nostre grup insisteix en dues prèvies: una, elaborar un estudi d’impacte econòmic, d’imatge i de repercussions culturals del model actual i del que tindrà  en el futur sobre la ciutat, i dues, constituir una taula de debat i treball sobre el model Thyssen, una taula  on no només hi hagin els polítics de torn, sinó també persones tècniques i de coneixements artístics. Si es reformula el Thyssen ha de ser un projecte de ciutat amb un ampli consens, no pot ser el projecte d’un govern en concret. En aquest sentit, per exemple, hem de conèixer la repercussió econòmica que tindrà la construcció de l’edifici annex al Monestir en els pressupostos municipals de la ciutat. Tinguem clar que la construcció de l’edifici, per cert a tocar d’un espai emblemàtic i protegit com és el Monestir, i la cessió de 400 obres d’art, per més que digui l’Alcalde que aquesta cessió és gratuïta, tindran un cost prou important (de construcció per una part i de conservació i custòda per altra) que difícilment es podrà amortitzar en 20 anys (que és el temps de cessió de les obres).

10.-Com veu la ciutat d'aquí 10 anys?

Avui la ciutat té dos problemes socials greus: la falta d’habitatge protegit i l’alta taxa de persones sense treball, o amb un treball precari. Fins que no se solucionin aquests dos greus problemes hi hauran persones a Sant Feliu de Guíxols que no podran tenir una vida digna. Per tant, jo m’imagino la ciutat d’aquí a deu anys amb un parc públic d’habitatge que hagi solventat els problemes actuals i amb unes polítiques actives d’ocupació que permetin a la gent situar-se ràpidament i en millors condicions en el mercat laboral. Clar que tot això va lligat a una manera de fer i d’entendre la política municipal que, per exemple, no té el partit de l’Alcalde actual. Per tant, d’aqui a deu anys veig a Guíxols des del Carrer – En Comú Podem en el govern de l’Ajuntament fent possible que aquesta sigui una ciutat més justa, igualitària, feminista i solidària del que és actualment.