• dimecres, 23 de d’octubre de 2019

L’AJUNTAMENT TAMBÉ EDITA CATÀLEG DE LA SETENA PROPOSTA DEL CICLE ANUAL D’EXPOSICIONS

MANEL ÀLVAREZ EXPOSA “VISIÓ PERSONAL” DE PINTURA I ESCULTURA AL CASTELL DE BENEDORMIENS DE CASTELL D’ARO DEL 21 DE SETEMBRE AL 20 D’OCTUBRE

MANEL ÀLVAREZ
MANEL ÀLVAREZ

Exposició de Manel Àlvarez a les sales d’art del Castell de Benedormiens de Castell d’Aro del 21 de setembre al 20 d’octubre d’enguany sota el títol Visió personal, formada per una seixantena d’obres de pintura i escultura. La mostra és la cinquena de l’any al castell i forma part del cicle anual d’exposicions al municipi, que s’estén alhora al Parc dels Estanys i a la Masia Bas de Platja d’Aro. La inauguració és dissabte vinent 21 de setembre (19 h), moment en què també es presentarà el catàleg commemoratiu editat pel consistori. La mostra està organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i se’n pot gaudir amb accés lliure els caps de setmana i festius (11-13 h i 17-20 h).

En escultura són peces elaborades amb marbre de Carra, Bardiglio o Calatora o marbre negre de Bèlgica; travertí persa o romà; bronze, alumini o fusta Ipé o bé la combinació de diversos d’aquests materials. En pintura presenta obres de grafit sobre paper o fusta, llapis i aquarel·la sobre paper; tècnica mixta sobre paper o sobre fusta o aiguada sobre fusta. Simultàniament, es pot visitar a la planta superior del castell un espai expositiu permanent amb una selecció del Fons Municipal d’Art: obres que donen testimoni dels artistes que hi han fet estada al municipi durant gairebé quatre dècades de trajectòria. Justament, Manel Àlvarez també forma part d’aquest currículum de creadors, ja que l’any passat va exposar la proposta Walking Trough d’escultures de gran format a l’aire lliure, al Parc dels Estanys de Platja d’Aro durant més de mig any.

Nascut a Sant Feliu de Codines l’any 1945, va estudiar modelatge i talla d’escultura als Salesians de Sarrià i el 1968 es va iniciar en el camp de la imatgeria religiosa, alhora que es dedicà a l’interiorisme i disseny industrial. L’any 1971 va exposar per primera vegada a Vic i a Olot. Posteriorment, el 1975, en motiu d’un viatge d’estudis a Itàlia amb una beca de la Fundazione Pagani de Milà descobrí el marbre de Carrara, fet que va significar un gir considerable que marcaria la seva obra per sempre. L’any següent presentà el seu primer monument públic al Prat de Llobregat, dedicat al coronel Sanfeliu. De llavors ençà ha realitzat nombroses exposicions arreu del món i la seva obra és present en espais públics de diverses ciutats de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Brasil i Estats Units. Durant aquest anys ha viscut a Barcelona, Milà, Carrara, París, Sao Paulo i Atlanta. L’any 1989 es va traslladar a Corçà i el 2004 establí el seu taller a Saus, Camallera · www.artdimensio.com

L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha programat una desena d’exposicions per a aquest any 2019, la majoria vinculades a les arts plàstiques i dues a la cultura popular: el concurs de conjunts florals tot coincidint amb la diada de sant Isidre Llaurador (maig) i el cicle de Nadal amb col·lectives amb temàtiques pròpies de l’època (desembre). Prèviament a la mostra de Manel Àlvarez, al Castell de Benedormiens ja hi han exposat enguany Quim Corominas, Albert Gonzalo i Xano Armenter i Manel Anoro; i posteriorment ho faran en format col·lectiu pintors locals i alumnes de l’Escola Municipal d’Art (del 26 d’octubre al 24 de novembre). Actualment, i fins al 2 de febrer de 2020 el Parc dels Estanys és escenari de la mostra d’escultures de gran format de Marzo-Mart, que ha pres el relleu a la proposta anterior protagonitzada per José Luís Pascual. La programació a la Masia Bas es va iniciar amb el recull de les obres guanyadores i finalistes del sisè concurs internacional de projectes fotogràfics Educant la Mirada i, actualment i fins al 29 de setembre acull la proposta Mira’m, retrats a la col·lecció ”la Caixa” d’art contemporani.

En la presentació de la mostra, el crític d’art Cesáreo Rodríguez-Aguilera defineix així la proposta de l’artista: “Per ser presa en consideració, l'escultura com la pintura, o com qualsevol expressió de la creativitat ha de respondre, en els seus signes, en les seves formes, en els seus significats, a les circumstàncies culturals de l'ambient del seu temps. Ha de tenir en compte, per descomptat, el passat històric, per la suma d'experiències que suposa, però ha d’assumir-lo i projectar-lo cap el futur des de la pròpia personalitat. Aquestes són unes circumstàncies que sempre he advertit en l'obra, avui extensa i en plena vitalitat, de Manel Àlvarez. En la tècnica, en l'ocupació dels materials més nobles, Manel Àlvarez podria estar en qualsevol dels grans tallers de la Grècia clàssica. Deia Manolo Hugué -ell que tan humilment reconeixia les seves limitacions i que a tan grans resultats va arribar a través de les seves petites obres- que els grecs són la millor disciplina possible. I ho deia, sens dubte, pensant que, en l'escultura, la disciplina és un element indispensable. N’hi ha prou en observar l'obra de Manel Àlvarez per advertir-hi el rigor, la precisió, l'exactitud amb què les seves formes estan realitzades. Però l'escultura és també troballa de nous signes o símbols·.

I alhora afegeix: “Davant l'exuberància de la pintura del nostre temps, va arribar a dir-se que l'escultura feia el paper de parent pobre. El cert, però, és que l'escultura ha participat també de la mateixa riquesa i varietat. Els capítols essencials de la modernitat -expressionisme, cubisme, surrealisme, abstracció- estan en l'escultura d'avui representats amb valors semblants als de la pintura, fins al punt de fer innecessària qualsevol indicació. L'obra de Manel Àlvarez està també immersa de ple en els camins i en les innovacions plàstiques del nostre temps. Hi ha en ella símbols, gestos, domesticacions de l'espai, buits i cavitats captats o integrats per les seves formes, amb un sentit real i surrealista, com un reflex racional d'imatges subconscients de vegades, com un esperit -captat en pedra- del personatge o de l' ocell; però també, en cert sentit, com una forma natural distorsionada; en qualsevol cas, amb rigor i precisió essencial en les línies i volums. És a dir, l'obra de Manel Àlvarez se'ns ofereix com una síntesi o un resum i, en tot cas, com una expressió personal d'aquests capítols de la modernitat als que acabo de referir-me”.