• divendres, 25 de de setembre de 2020

RECULL DE PROPOSTES PICTÒRIQUES DEL 8 D’AGOST AL 27 DE SETEMBRE, EN ENTRADA LLIURE

TERCERA PROPOSTA DEL CICLE D’EXPOSICIONS D’ESTIU AMB “ENTRE QUIETUD I INQUIETUD” DE NAVARRO VIVES AL CASTELL DE BENEDORMIENS DE CASTELL D’ARO

navarro-vives (1)
navarro-vives (1)

Exposició de Navarro Vives (Castelsarrain, França, 1931) a les sales d’art del Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, del 8 d’agost al 27 de setembre amb el títol Entre quietud i inquietud, formada per una quarantena d’olis sobre tela o pastel sobre paper. La mostra és la tercera d’aquest estiu i forma part del cicle anual d’exposicions al municipi organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, i que s’estén alhora al Parc dels Estanys i a la Masia Bas de Platja d’Aro. Inauguració el proper dissabte 8 d’agost (20 h) amb la presència de l’artista. Visita en entrada lliure de dimarts a divendres (18-21 h) i els caps de setmana i festius (11-13 h i 18-21 h) · www.archivenv.org

Nascut a Castelsarrasin (França, 1931) la seva infància va transcórrer a Barcelona. Als 14 anys es va matricular a l’Escola Arts i Oficis de la ciutat. Posteriorment diversos premis i beques el van portar a formar-se i a exposar a Madrid, París i Londres. Va retornar a Barcelona el 1963 i començà amb la sèrie Puertas un camí vers la síntesi en què la geometria ocupa un lloc central en les composicions dins d’una expressió òptica i cinètica. Continuen els seus viatges i mostres a Sao Paulo, Milà, Brussel·les o Washington. A partir dels 80 reprèn la via figurativa i dedica la seva obra a tres temes principals: la natura morta, la barca i el paisatge. Amb el canvi de dècada acaba la seva etapa més figurativa i desperta la seva besant més fantàstica i poètica. A finals dels 90 abandona la natura morta i troba una major compenetració amb el paisatge. Durant tots aquests anys continua exposant arreu de Catalunya, però també a Venècia, Dallas o Ciutat de Mèxic, i el 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi. Des de fa dècades viu i treballa a cavall de Barcelona i de casa-estudi de Castell d’Aro, on ja havia exposat tant individualment com en dues col·lectives.

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, tot i que amb diverses modificacions de calendari, ofereix aquest estiu bona part del seu programa expositiu, ja que tant el Castell de Benedormiens com la Masia Bas són equipaments amb la possibilitat de garantir l’aforament adequat, i el Parc dels Estanys de Platja d’Aro acull mostres escultòriques de gran format a l’aire lliure: actualment i fins al febrer de 2021 s’hi pot veure la mostra En el camí... i encara aprenc d’Ángel Camino, que simultàniament també exposa obra de petit format i gravats a la Masia Bas de Platja d’Aro fins al 13 de setembre. En l’espai del Castell de Benedormiens, abans de Navarro Vives hi ha exposat Glòria Muñoz i tot seguit ho farà Montesol, del 3 d’octubre al 22 de novembre.

En la presentació de la mostra, la crítica d’art Conxita Oliver defineix així la proposta: “L’obra de Josep Navarro Vives és la d’un artista solitari, inquiet i independent que ha anat rellegint els gèneres de la pintura tradicional, -especialment el paisatge, la natura morta i la figura-, des de l’avantguarda, concretament a partir del constructivisme i el cinetisme òptic fins arribar a la pintura metafísica. La seva presència en el panorama expositiu ha estat prolífica i intensa, sobretot a l’estranger, ja des de la primera exposició́ individual a l’O’Hara Gallery de Londres, la seva participació a la Biennal de Venècia el 1972 i les constants exhibicions als Estats Units. Una trajectòria que ha destacat sempre per la llibertat i la autonomia respecte al llenguatge artístic dominant del moment. Cada etapa de l’artista suposa una transició, una progressiva evolució en la recerca d’un llenguatge formal que transmet la seva visió emocional i poètica”.

I encara afegeix: “Un procés que ha estat imparable i constant des dels anys cinquanta fins al present amb uns pastels que tanquen el seu cicle vital. El seu denominador comú consisteix en fusionar dos mons aparentment antagònics com són el rigor i la disciplina constructiva amb un magicisme misteriós i irreal. Gràcies a una austera disciplina, a un mètode consistent en anar despullant les coses fins a limitar-les a imatges primordials, és capaç de reflectir les sensacions més interioritzades a través del quotidià. El lent procés de reducció de les formes reals fins arribar a la síntesi essencial passa per una geometrització i per una organització compositiva basada en uns eixos de tensió i en unes grans àrees de llum i color. A mesura que van anar passant els anys, l’obra de Navarro Vives necessità cada vegada més evocar, suggerir l’essència inherent de les coses per transmetre una sensació d’irrealitat, com si talment fos un record esvaït en la memòria. Ens parla alhora del que es veu i del que s’amaga, de la veritat i de l’imaginari, o sia de la relació que s’estableix entre la realitat i el somni. Una altra constant de la se va obra pictòrica és el llanguiment que infon a les seves escenes, submergides en una etèria atmosfera vaporosa i en una tèrbola boirina. Els espais queden congelats en una quietud atemporal i els contorns es dilueixen i velen en el més pur sfumatto”.