• divendres, 25 de de setembre de 2020

• AQUESTA ESPÈCIE PROCEDENT D’AMÈRICA DEL NORD, MOLT AGRESSIVA, ESTÀ INCLOSA DINS EL LLISTAT 100 DE LES ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES MÉS NOCIVES DEL MÓN

Prop de 3.500 exemplars de cranc roig retirats en dos dies de voluntariat ambiental a les basses de Santa Cristina d'Aro

Alguns dels participants a les jornades de voluntariat ambiental a les basses del coll de Can Llach de Romanyà de la Selva. Fotografia: Gerard Carbonell
Alguns dels participants a les jornades de voluntariat ambiental a les basses del coll de Can Llach de Romanyà de la Selva. Fotografia: Gerard Carbonell

Aquest cap de setmana (dies 1 i 2 d’agost) la Societat Catalana d’Herpetologia i l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, amb la col·laboració del Grup de Natura Sterna, han organitzat una jornada de voluntariat ambiental per eradicar el cranc de riu americà a dues basses del coll de Can Llach (Romanyà de la Selva), en el marc d’un projecte subvencionat per la Diputació de Girona.

Al llarg de dos dies, una quarantena de voluntaris han col·laborat en buidar les basses, capturar crancs i retirar els llots, ajudant a recuperar uns hàbitats aquàtics ara molt degradats per la presència d’aquesta espècie exòtica invasora. L’organització calcula que s’han pogut retirar més de 3.000 exemplars de cranc roig de la bassa grossa i uns 350 exemplars de la bassa petita.

El cranc de riu americà o cranc roig
Tan abundant com perillós per la fauna i la flora autòctones, el cranc de riu americà o cranc roig (Procambarus clarkii) és un crustaci decàpode originari d’Amèrica del Nord, però que en l’actualitat s’estén també per Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia. La seva arribada als nostres ecosistemes es remunta als anys setanta, quan es va importar com espècie per al comerç, consum i esquer. Des de llavors s’ha anat estenent per la gran major part dels trams baixos i mitjos dels cursos fluvials del país, moltes vegades amb l’ajuda directa de l’ésser humà mitjançant alliberaments voluntaris.


La seva gran capacitat invasora es deu a diferents factors. Pot viure en tot tipus d’ambients aquàtics com rius, rierols, basses, llacs i embassaments, a més pot adaptar-se a zones salines i resistir a la sequera. Presenta un rang de tolerància molt ampli pel que fa a la qualitat de l’aigua i suporta baixos nivells d’oxigen dissolt, fet que li permet sobreviure en indrets on cap altre espècie ho pot fer. És omnívor, molt territorial i agressiu i, a més, ha eliminat de molts ecosistemes al seu germà competidor, el cranc de potes blanques (Austropotamobius pallipes). Això és degut a que el cranc roig és portador de l’afanomicosi, malaltia provocada pel pseudofong Aphanomyces astaci i mortal pel cranc de riu de potes blanques. L’Aphanomyces astaci és tan perillós que està inclòs dins el llistat 100 de les espècies exòtiques invasores més nocives del món, elaborat pel Grup Especialista d’Espècies Invasores (GEEI) de la Comissió de Supervivència d’Espècies (CSE) de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).


Són múltiples els impactes que genera al medi natural. El cranc de riu americà provoca la transformació física del medi degut als seus costums cavadors, així com la destrucció de la vegetació aquàtica, desestructurant les xarxes tròfiques i alterant la productivitat dels ecosistemes. També depreda sobre els macroinvertebrats, peixos i amfibis, tant d’adults, juvenils o postes, fins al punt en que els desplaça per complet dels hàbitats provocant canvis molt greus.


La seva àrea de distribució tan àmplia fa impossible la seva eradicació sense afectar la resta de la biodiversitat. Tot i que l’extracció selectiva mitjançant la captura manual, amb nanses o pesca pot ser eficaç en funció de l’indret, com s’ha pogut comprovar en diferents projectes realitzats amb èxit per la Societat Catalana d’Herpetologia, no existeix cap programa de control totalment eficient d’aquesta espècie. Actualment els esforços es destinen a aturar la seva expansió i l’educació ambiental és l’eina més fiable.