• dimarts, 19 de de novembre de 2019

LA JUNTA TITULAR DE L’EDIFICI, A PUNT DE FER 130 ANYS I BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL, EXPLORA LA IMPLICACIÓ PÚBLICA

Un pla per posar al dia el Casino dels Nois a Sant Feliu

L’estudi estructural en curs aclarirà els costos totals de les reformes interiors

Casino_La_Cosntancia
Casino_La_Cosntancia

L’edifici monumental del Casino La Nova Constància –o dels Nois–, al número 1 del passeig dels Guíxols de Sant Feliu, enfilarà el futur sobre el full de ruta del nou pla director que ha encarregat la junta de l’entitat, amb suport del consistori. El 2014, amb l’esperó que va suposar el 125è aniversari de l’estrena de l’immoble, la nova junta es va proposar un seguit de canvis per fer viables les costoses reformes i un nou model de gestió per a l’entitat –que manté 200 socis però amb escàs marge de maniobra–. El document del pla és la base per rellançar l’altre Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) que té el municipi, a més del conjunt de l’antic monestir benedictí, que abasta del romànic fins al barroc.

L’edifici modernista del Casino va ser concebut per l’arquitecte i urbanista General Guitart poc després de la seva graduació, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura a Barcelona, on a més s’havia imbuït de les influències de mestres modernistes com a aprenent en les obres d’alguns dels pavellons de l’Exposició Universal del 1888. Es va començar a construir aquell mateix any, i inaugurar a cavall de 1889 i 1890. Anys després, es va ampliar cap a llevant, amb una nova ala que va mantenir l’estètica d’arcs de ferradura, obertures i esgrafiats d’estil neomudèjar. Entre els elements arquitectònics d’interès, l’arquitecte Albert Pla, autor del pla director, també esmenta les rajoles hidràuliques dels paviments interiors i la triple cúpula de trencadís.

El vell casino obrer ha estat l’únic que va resistir la febre urbanística en la segona meitat del segle passat. D’altres, com ara el Casal Llevantí –actual edifici Reina Elisenda– o el Casino Guixolenc –avui als baixos comercials de l’edifici d’habitatges que el va substituir– van anar a terra. I poc li va faltar a l’edifici de Guitart. La junta va arribar a agafar la paga i senyal d’una promotora, que el 1973 també li oferia mantenir-hi els baixos d’un bloc de pisos. Però una gran campanya de mobilització popular va aconseguir revertir l’operació, i encaminar-lo cap a la seva protecció com a BCIN, el 1978.

Finançament feixuc

Mentre l’aspecte exterior del casino fa patxoca, de portes endins les instal·lacions estan força envellides. El vicepresident de la junta, Josep Maria Vicens, lamenta que amb les quotes anuals de 25 euros que aporten els socis, amb prou feines cobreixen el manteniment mínim. El pla prefigura una reorganització dels espais als nivells superiors, però per començar a dinamitzar l’agenda d’activitats públiques –conferències, exposicions o actes d’altres entitats–, necessiten un ascensor que connecti tots els nivells, sense barreres arquitectòniques, i permeti complir la normativa d’accessibilitat. És una primera inversió d’envergadura, i per afrontar-la han buscat la complicitat de l’Ajuntament.

El tinent d’alcalde de Patrimoni i Hisenda, Josep M. Muñoz, obre la porta a la “voluntat d’ús compartit” entre els socis i activitats municipals als espais del primer pis. Però tot just n’han començat a parlar. Muñoz destaca, però, que ja han col·laborat econòmicament per disposar del pla director –“com a mínim, ara caminem sobre segur amb un document que diu com preservar l’edifici i possibles usos”, valora l’edil– i també avança que hi haurà una partida per a l’estudi estructural, que ja s’està preparant. Hi faran cales i una inspecció a fons de l’estat dels pilars, embigats i llindes de portes i obertures. I un cop es determini la solidesa interior de l’edifici i els forjats dels pisos, calibraran el pressupost de les obres –amb incògnites com ara l’esquerda que s’obre entre una de les ampliacions i l’edifici original.

Vicens planteja l’opció que el municipi s’impliqui a fons en l’adquisició de l’immoble, com en el cas del Cercle Calongí, on l’any passat van cedir l’usdefruit de part de l’edifici i el pati durant trenta anys a l’Ajuntament de Calonge, a canvi d’una subvenció. O el del Casino Menestral Figuerenc, que fa anys que estudia la gestió conjunta amb el consistori. Muñoz, en canvi, explica que per ara no està previst un control municipal directe. Però tots dos coincideixen que amb la col·laboració podrien aspirar a subvencions de la Generalitat o la Diputació per a millores.

Per tal d’incrementar els ingressos, l’entitat espera poder disposar de la gestió del bar –i la terrassa al terrat superior que possibilitaria la reforma–, però el concessionari s’aferra al contracte signat mentre no aparegui un tercer adjudicatari. I la Constància voldria recuperar-ne la gestió de manera directa.