• dilluns, 16 de de setembre de 2019

L’AJUNTAMENT TAMBÉ EDITA CATÀLEG DE LA TERCERA PROPOSTA DEL CICLE ANUAL D’EXPOSICIONS

MOSTRA PICTÒRICA “VEURE SOTA LES PARETS” DE XANO ARMENTER AL CASTELL DE BENEDORMIENS DE CASTELL D’ARO DEL 6 DE JULIOL AL 4 D’AGOST

xano-armenter
xano-armenter

Exposició de Xano Armenter a les sales d’art del Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, del 5 de juliol al 4 d’agost d’enguany sota el títol Veure sota les parets, formada per una quarantena d’obres, sobretot olis i aquarel·les, però també per algunes reproduccions digitals. La mostra és la tercera de l’any al castell i forma part del cicle anual d’exposicions al municipi, que s’estén alhora al Parc dels Estanys i a la Masia Bas de Platja d’Aro. D’ençà de 1984 l’artista ha  protagonitzat exposicions individuals a Barcelona, Ciutadella, Alaior, Vilanova i la Geltrú, Olot, Madrid, Calafell, Pollença, Girona, Figueres, o Mèxic; però també al Japó, Àustria, Bèlgica, Hong Kong, Andorra,  i molt especialment als Estats Units (San Francisco, Nova York, Chicago, Miami, Seattle, Los Angeles, Carmel, o Santa Helena).

La inauguració és dissabte vinent 6 de juliol (20 h) moment en què també es presentarà el catàleg commemoratiu editat pel consistori. La mostra està organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i se’n pot gaudir amb accés lliure de dimarts a divendres (18-21 h) i els caps de setmana i festius (11-13 h i 18-21 h). Simultàniament, es pot gaudir, a la planta superior, d’un espai expositiu permanent amb una selecció del Fons Municipal d’Art, amb obres que donen testimoni dels artistes que hi han fet estada durant prop de quatre dècades.

L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha programat una desena d’exposicions per a aquest any 2019. D’aquestes, la majoria estan vinculades a les arts plàstiques i dues més a la cultura popular: el concurs de conjunts florals tot coincidint amb la diada de sant Isidre Llaurador (maig) i el cicle de Nadal amb col·lectives amb temàtiques pròpies de l’època (desembre). Prèviament a la mostra de Xano Armenter, al Castell de Benedormiens ja hi havia exposat Quim Corominas i Albert Gonzalo; i tot seguit ho faran Manel Anoro (del 10 d’agost al 15 de setembre) i Manel Àlvarez (del 21 de setembre al 20 d’octubre). Actualment, i fins al 28 de juliol, el Parc dels Estanys és escenari de la mostra d’escultures de gran format de José Luís Pascual; i en prendrà el recull les obres de Marzo Mart (del 3 d’agost al 2 de febrer). La programació d’estiu a la Masia Bas l’ha iniciat el recull de les obres guanyadores i finalistes del sisè concurs internacional de projectes fotogràfics Educant la Mirada (fins al 7 de juliol), i en prendrà el relleu la proposta Mira’m, retrats a la col·lecció ”la Caixa” d’art contemporani (del 13 de juliol al 29 de setembre).

En la presentació de la mostra, el crític d’art Àlex Roa defineix així la proposta de l’artista: “No hi ha una divisió entre l’abstracció i la figuració en l’obra de Xano Armenter. Es tracta d’una continuïtat natural, gairebé inevitable, mitjançant la qual es van revelant les correspondències formals entre temàtiques aparentment allunyades. L’obra més abstracta, gairebé limitada als punts o taques de color, es reconeix també en les pintures que representen conjunts de persones, multituds de caps; també trobem correspondència entre l’obra de volums cúbics indeterminats i les façanes, a través de les quals podem entrar a mirar sota les parets per descobrir les escenes quotidianes de personatges anònims que habiten blocs de pisos. Clarament influïts pel còmic i la il·lustració, així com també pel graffitti, aquests universos urbans exploren la intimitat de l’individu en contraposició amb la multitud. Amb aquest acte reflexiu, l’artista expressa el pols, el moviment, el frenesí i l’alienació contemporanis, sense entrar a fer-ne un judici. Més enllà del social, l’interessant d’aquesta mirada és la pròpia consciència de la contemplació i de l’estructuració visual del món”.

I alhora afegeix: “Armenter dedica una sèrie a la retina. Intentant expressar pictòricament el fenomen mateix de la visió, l’artista representa el flux de la imatge, la persistència visual i la mirada, en definitiva, com un procés físic necessitat d’un procés mental per ser completat. Veiem com, al cap i a la fi, Armenter construeix a partir d’una desconstrucció de la mirada mateixa. No pot representar sense trencar el mur de la realitat i fer-ne visibles tots els carreus, necessàriament presents com cèl·lules que conformen un organisme. La seva llibertat consisteix en manifestar-se en totes les temàtiques i fins i tot en tècniques més o menys precises, resseguint les inquietuds de cada moment vital i artístic. No obstant això, hi ha sempre aquesta mirada personalíssima que tendeix a fer trontollar la superfície visual ja sigui per assenyalar-la, o bé per enfonsar-la i mostrar el que s’hi amaga al darrere. És aquesta forma d’encarar la realitat plàstica el que unifica i caracteritza millor la seva obra, densa o més lúdica però sempre inquieta i alimentada amb els recursos i sensibilitats contemporanis”.