• dissabte, 26 de de setembre de 2020

ASSOCIACIÓ OBRERIA DE SANT ISIDRE DE LA CAPELLA DE SANT BENET DE TOSSA

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL FORN DE TEULES DE CAN BENDRICH

Forn de teules del mas Bendrich (1)
Forn de teules del mas Bendrich (1)

L’excavació arqueològica feta a les restes del mas Bendrich, que l’Associació Obreria de Sant Isidre de la Capella de Sant Benet de Tossa ha promogut i finançat aquest estiu i que ha dirigit l’arqueòleg Jordi Merino Serra, s’ha completat amb la documentació i delimitació d’un forn de teules, situat a uns 50 metres al sud-est del mas.

Aquest tipus de forn podia servir, sobretot, per coure teules i rajols. Està format per dues cambres quadrangulars sobreposades, separades per una graella foradada per deixar passar l’aire calent i l’escalfor. La part inferior corresponia a la cambra de combustió, que s’alimentava a través d’una obertura practicada a la base del forn. La part superior de la graella corresponia a la cambra de cocció, on es col·locava el material que s’havia de coure. La durada de la cuita depenia de la mida del forn i de la quantitat de material a coure. Podia durant un parell de dies, durant els quals s’havia d’alimentar contínuament el foc i, una vegada acabada la cuita, s’havia d’esperar un dia més perquè es refredés sense pressa.

El forn del Mas Bendrich té forma rectangular i mesura, de forma aproximada, 1,80 metres de llargada i 1,60 metres d’amplada. El gruix de les parets és d’entre 12 i 16 cm. Està construït en un terreny en pendent, de manera que, per a la seva construcció, es va retallar el subsòl. L’entrada de la cambra de cocció està situada a la part frontal del forn, mentre que l’entrada de la cambra de combustió està situada al costat de ponent. Durant l’excavació del mas, i en superfície en zones properes, s’han recollit diversos fragments de teules mal cuites, procedents de fornades mal fetes, i que després s’aprofitaven per fer o reparar parets del mas.

Per la documentació escrita, se sap que aquest forn va estar en funcionament, com a mínim, en el segle XVIII, si bé és possible que ja existís des de temps abans.

Com a curiositat, cal dir que, aprofitant que quan es va deixar d’utilitzar el forn l’interior de la cambra de cocció  es va emplenar de terres, al mig de les restes hi ha crescut un magnífic suro. L’excavació arqueològica ha respectat aquest arbre, de grans dimensions.