• dimarts, 04 de d’agost de 2020

L’EQUIPAMENT CULTURAL ÉS EL PROJECTE CULTURAL DE MÉS ENVERGADURA DE CATALUNYA EN L’ACTUALITAT

Els arquitectes Nieto Sobejano projecten al Monestir de Sant Feliu de Guíxols un museu Thyssen del segle XXI

thyssen
thyssen

Aquest dijous, 23 de juliol, s’ha presentat amb detall el Projecte Arquitectònic del futur Museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, de la mà dels qui van ser guanyadors del concurs públic per redactar-ne el Projecte Bàsic i Executiu de Reforma i Ampliació del Monestir, l’equip Nieto-Sobejano. La vetllada ha servit també per presentar l’exposició d’enguany de l’Espai Carmen Thyssen, que suggereix un diàleg artístic entre el pintor Josep Amat i els  pintors impressionistes; a causa de la Covid-19 i per respectar la seguretat, es farà en format ‘online’ (amb la màxima recreació de l’espai físic original).

El futur Museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols ha d’acollir un fons permanent de la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX de la baronessa Carmen Thyssen Bornemisza. Una part d’aquesta col·lecció s’ha donat a conèixer a través de les exposicions temporals als darrers anys, realitzades en períodes estivals amb gran èxit, com seguirà també aquest 2020, amb la mostra online de Josep Amat, en diàleg amb els impressionistes europeus.

thyssen

 

  • El concurs per a la Redacció del Projecte Bàsic i Executiu del Monestir

Com es va explicar durant el veredicte, el 6 de març de 2020, una vintena de projectes van presentar-se al concurs, de les quals van quedar cinc finalistes. el jurat estava integrat per dos arquitectes de reconeguda vàlua, no-participants al concurs públic, Rafael Roldán i Jaume Valor, i Magda Gassó, cap del serveis de Museus de la Generalitat de Catalunya. La proposta de Nieto-Sobejano va ser la guanyadora, amb la unanimitat del jurat.

NietoSobejano Arquitectura 4

 

  • La proposta de Nieto-Sobejano amb “el claustre del monestir inacabat” de Sant Feliu de Guíxols i el respecte a la història de l’edifici
  •  

Tal com es recull en la memòria de la proposta, la incorporació del Museu Carmen Thyssen al Monestir suposa una excepcional oportunitat per la recuperació i posada en valor del monument històric, el propi monestir. També es fa una transformació per mitjà d’una ampliació contemporània que respecta i complementa l’edifici original.

El monestir es va aixecar originàriament vora restes romanes, i ha tingut diferents intervencions arqueològiques que abasten des del pre-romànic fins al segle XVIII i època actual. El monestir suposa, en essència, l’origen fundacional de la ciutat, i el principal protagonista de la memòria amb la mateixa. El conjunt manifesta el seu caràcter heterogeni i inacabat, i la seva estreta relació històrica amb l’espai natural dels 5000 metres quadrats dels jardins del monestir, adquirits al 2016 per part de l’Ajuntament per integrar-los a l’espai.

El punt d’arrancada del projecte és doble: d’una banda el fet que el claustre previst inicialment mai no es va arribar a construir per part dels monjos benedictins. De l’altra, el fet de l’adquisició dels jardins per a ús públic.

La proposta de Nieto-Sobejano parteix de la voluntat de connectar els espais públics oberts de la plaça urbana amb els Jardins del Monestir, fomentant la relació entre arquitectura i paisatge. La traça figurada de l’inexistent claustre es transforma simbòlicament en un jardí/hort elevat, sobre el qual es desenvolupa el nou cor del museu: un espai polivalent des del qual s’accedeix als espais de l’edifici històric, així com a l’espai natural exterior.

Es concep una entrada diferent al museu. Es manté l’accés principal a través de la portalada original, i els visitants travessaran una sala voltada, que serà l’àmbit d’arribada, informació, venda d’entrades i guarda-roba amb taquilles. Una obertura al mur posterior permetrà sortir a un espai obert delimitat per una gelosia cap al carrer de l’Horta.

Es fa de manera anàloga a certs museus, en què l’espai exterior i interior estableixen una continuïtat (com el Peggy Guggenheim de Venècia o el de la Fundació Maeght de Saint-Paul-de-Vence, a la Provença francesa).  El visitant, un cop ja passat el control, podrà circular lliurament dins el recinte, entrar al museu a través del claustre-ampliació, o bé pujar als jardins.

L’ampliació del Monestir evoca la història i la tipologia arquitectònica de l’edifici i la seva relació de continuïtat amb els jardins del Monestir, com a espai articulador de tot el conjunt. La seva planta quadrada de 27m rememora el claustre que mai va arribar realitzar-se del tot, mentre que l’estructura de la seva coberta lliure de pilars intermedis, constitueix el suport formal del nou espai polivalent.

L’espai flexible resultant, de 5m d’alçada lliure, permetrà diverses maneres expositives: pintura, escultura, performances i instal.lacions artístiques, o bé podrà servir com a espai per a esdeveniments i presentacions.

la botiga s’ubica al costat de l’entrada, mentre que les noves zones d’emmagatzematge i dipòsit se situen al voltant, en semisoterrani i comunicades directament amb la zona de càrrega i descàrrega.

Els espais interiors del monestir seran rehabilitats amb el màxim respecte a l’edifici original i a les característiques de les diferents èpoques.

El projecte és l’expressió d’una arquitectura directa i clara que conviu amb una llarga i heterogènia història del monestir. Una proposta atenta a l’escala del seu entorn i a les qualitat sespacials en el seu interior, conscient del paper de l’arquitectura contemporània en relació amb la ciutat, el paisatge i la història.

  • Els redactors, equip Nieto-Sobejano (www.nietosobejano.com)

L’equip Nieto-Sobejano, amb seu a Madrid i Berlín, compta amb una dilatada experiència i guardons internacionals. Fundat per Fuensanta Nieto i Enrique Sobejano, han participat en la Biennale di Venezia, al MOMA de Nova York, entre altres certàmens, i han obtingut el Premi Nacional de Restauració del Ministeri de Cultura, al 2008. Van rebre també el Premi Nike 2019 del Bund Deutscher Architekten, el Premi Aga Khan 2010, el Piranesi Prix de Roma al 2011, el Museu Europeu de l’Any (2012), el Hannes Meyer Prize (2012), la Medalla Alvar Aalto (2015) i la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (2017).

Entre les obres més destacades de Nieto-Sobejano Arquitectos hi ha el Museu de Madinat al-Zahra, el Museu Moritzburg a Halle, el Museu de San Telmo de Sant Sebastià, el Palacio de Congresos de Zaragoza, la Fundación Martín Chirino a las Palmas, el Museu Joanneum de Graz, el Centro de ARte Contemporáneo de Còrdova i el Centre Arvo Pärt d’Estònia.

Actualment estan treballant en l’ampliació del Museu Arqueològic de Múnic, l’ampliació del Museo Sorolla de Madrid, el museu Monblanc d’Hamburg, l’Hotel Königshof de Múnic i l’Arxiu de les Avantguardes de Dresde. S’han escrit tres monografies sobre la seva obra.

NietoSobejano Arquitectura 2

 

A la roda de premsa de presentacó hi ha assistit l’Alcalde de la ciutat Carles Motas; Pilar Giró, comissària de l’exposició virtual; Guillermo Cervera, representant de la Col·lecció Carmen Thyssen; Jordi Camps, diputat de promoció i desenvolupament econòmic i local de la Diputació de Girona; Fuensanta Nieto i Enrique Sobejano, arquitectes del projecte.

Guillermo Cervera ha afirmat que “per a nosaltres avui és un dia molt especial, com també per tots als que ens trobem aquí any rere any”. S’ha referit al “fantàstic projecte en què l’equip Nieto Sobejano està treballant, que ens obre la porta a realitzar el museu que tots volem per Sant Feliu de Guíxols”.

Jordi Camps ha explicat que “nosaltres, com a Diputació de Girona, no podíem fallar“ destacant que “hem d’estar al costat dels ajuntaments”. S’ha referit al projecte, afirmant que “repercuteix positivament no només a la ciutat de Sant Feliu sinó a tot l’entorn”.

Carles Motas ha fet un repàs a tot el camí que s’ha hagut de seguir per fer realitat aquest projecte, que “en aquest mandat” ha de fer-se realitat, per continuar avançant en “aquesta aposta cultural de primer nivell”, explicant que “aquest és un projecte que es realitza a Sant Feliu però que en aquest moments és el projecte museístic més important que té Catalunya”.
També ha recordat que darrera de tota aquesta feina “l’equip de govern hi ha estat en tot moment”, agraint-los la “labor d’equip”.

Enrique Sobejano ha destacat del monestir de Sant Feliu que és un espai “sens dubte forma part de la llarga història d’aquest lloc” i que a més “l’edifici té ja una presència en la memòria de la ciutat”. També s’ha referit a l’espai quadrat que es construirà a la Plaça Abadia, comentant que “reflexa aquell claustre que s’hauria d’haver construït dins la lògica de tots els convents, monestirs i múltiples esglèsies”, amb unes mides de 27×27 metres.

Pilar Giró, la comissària de la mostra virtual d’enguany, ha destacat que en la mostra d’aquest 2020 “s’ha volgut jugar amb la idea de com la pintura no només és una il.lusió en un quadre sinó que també pot ser una realitat viscuda”.